<?xml version="1.0"?>
<feed xmlns="http://www.w3.org/2005/Atom" xml:lang="es">
	<id>https://biblioteca.cebesperquin.org/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Bibliografia_Gustavo_Adolfo_Becquer</id>
	<title>Bibliografia Gustavo Adolfo Becquer - Historial de revisiones</title>
	<link rel="self" type="application/atom+xml" href="https://biblioteca.cebesperquin.org/index.php?action=history&amp;feed=atom&amp;title=Bibliografia_Gustavo_Adolfo_Becquer"/>
	<link rel="alternate" type="text/html" href="https://biblioteca.cebesperquin.org/index.php?title=Bibliografia_Gustavo_Adolfo_Becquer&amp;action=history"/>
	<updated>2026-05-21T20:34:27Z</updated>
	<subtitle>Historial de revisiones de esta página en el wiki</subtitle>
	<generator>MediaWiki 1.34.1</generator>
	<entry>
		<id>https://biblioteca.cebesperquin.org/index.php?title=Bibliografia_Gustavo_Adolfo_Becquer&amp;diff=3150&amp;oldid=prev</id>
		<title>David en 15:14 14 abr 2021</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://biblioteca.cebesperquin.org/index.php?title=Bibliografia_Gustavo_Adolfo_Becquer&amp;diff=3150&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2021-04-14T15:14:05Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;&lt;/p&gt;
&lt;a href=&quot;https://biblioteca.cebesperquin.org/index.php?title=Bibliografia_Gustavo_Adolfo_Becquer&amp;amp;diff=3150&amp;amp;oldid=3149&quot;&gt;Mostrar los cambios&lt;/a&gt;</summary>
		<author><name>David</name></author>
		
	</entry>
	<entry>
		<id>https://biblioteca.cebesperquin.org/index.php?title=Bibliografia_Gustavo_Adolfo_Becquer&amp;diff=3149&amp;oldid=prev</id>
		<title>David: Página creada con «&lt;div class=&quot;nomobile&quot;&gt;  &lt;div class=&quot;row&quot;&gt;  &lt;div class=&quot;column&quot;&gt; &lt;div class=&quot;NavFrame&quot;&gt; &lt;div class=&quot;NavHead&quot; style=&quot;background-color: #2471A3;&quot;&gt;'''A un Viejo y distinguido s…»</title>
		<link rel="alternate" type="text/html" href="https://biblioteca.cebesperquin.org/index.php?title=Bibliografia_Gustavo_Adolfo_Becquer&amp;diff=3149&amp;oldid=prev"/>
		<updated>2021-04-14T15:03:21Z</updated>

		<summary type="html">&lt;p&gt;Página creada con «&amp;lt;div class=&amp;quot;nomobile&amp;quot;&amp;gt;  &amp;lt;div class=&amp;quot;row&amp;quot;&amp;gt;  &amp;lt;div class=&amp;quot;column&amp;quot;&amp;gt; &amp;lt;div class=&amp;quot;NavFrame&amp;quot;&amp;gt; &amp;lt;div class=&amp;quot;NavHead&amp;quot; style=&amp;quot;background-color: #2471A3;&amp;quot;&amp;gt;&amp;#039;&amp;#039;&amp;#039;A un Viejo y distinguido s…»&lt;/p&gt;
&lt;p&gt;&lt;b&gt;Página nueva&lt;/b&gt;&lt;/p&gt;&lt;div&gt;&amp;lt;div class=&amp;quot;nomobile&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;row&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;column&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavFrame&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavHead&amp;quot; style=&amp;quot;background-color: #2471A3;&amp;quot;&amp;gt;'''A un Viejo y distinguido señor'''&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavContent&amp;quot; style=&amp;quot;display: none; text-align:center;&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
Te he visto, por el parque &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
ceniciento &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
que los poetas aman &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
para llorar, como una noble &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
sombra &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
vagar, envuelto en tu levita larga. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
El talante cortés, ha tantos años &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
compuesto de una fiesta en la &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
antesala, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
?¡qué bien tus pobres huesos &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
ceremoniosos guardan!? &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Yo te he visto, aspirando distraído, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
con el aliento que la tierra exhala &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
?hoy, tibia tarde en que las &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
mustias hojas &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
húmedo viento arranca?, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
del eucalipto verde &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
el frescor de las hojas perfumadas. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Y te he visto llevar la seca mano &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
a la perla que brilla en tu corbata.&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;column&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavFrame&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavHead&amp;quot; style=&amp;quot;background-color: #2471A3;&amp;quot;&amp;gt;'''A un olmo seco'''&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavContent&amp;quot; style=&amp;quot;display: none; text-align:center;&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
Al olmo viejo, hendido por el rayo &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
y en su mitad podrido, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
con las lluvias de abril y el sol de mayo &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
algunas hojas verdes le han salido. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
¡El olmo centenario en la colina &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
que lame el Duero! Un musgo amarillento &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
le mancha la corteza blanquecina &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
al tronco carcomido y polvoriento. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
No será, cual los álamos cantores &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
que guardan el camino y la ribera, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
habitado de pardos ruiseñores. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Ejército de hormigas en hilera &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
va trepando por él, y en sus entrañas &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
urden sus telas grises las arañas. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Antes que te derribe, olmo del Duero, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
con su hacha el leñador, y el carpintero &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
te convierta en melena de campana, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
lanza de carro o yugo de carreta; &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
antes que rojo en el hogar, mañana, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
ardas en alguna mísera caseta, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
al borde de un camino; &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
antes que te descuaje un torbellino &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
y tronche el soplo de las sierras blancas; &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
antes que el río hasta la mar te empuje &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
por valles y barrancas, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
olmo, quiero anotar en mi cartera &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
la gracia de tu rama verdecida. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Mi corazón espera &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
también, hacia la luz y hacia la vida, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
otro milagro de la primavera.&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;column&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavFrame&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavHead&amp;quot; style=&amp;quot;background-color: #2471A3;&amp;quot;&amp;gt;'''A Miguel de Unamuno'''&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavContent&amp;quot; style=&amp;quot;display: none; text-align:center;&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
Este donquijotesco &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
don Miguel de Unamuno, fuerte vasco, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
lleva el arnés grotesco &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
y el irrisorio casco &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
del buen manchego. Don Miguel camina, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
jinete de quimérica montura, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
metiendo espuela de oro a su locura, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
sin miedo de la lengua que malsina. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
A un pueblo de arrieros, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
lechuzos y tahúres y logreros &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
dicta lecciones de Caballería. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Y el alma desalmada de su raza, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
que bajo el golpe de su férrea maza &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
aún durme, puede que despierte un día. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Quiere enseñar el ceño de la duda, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
antes de que cabalgue, el caballero; &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
cual nuevo Hamlet, a mirar desnuda &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
cerca del corazón la hoja de acero. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Tiene el aliento de una estirpe fuerte &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
que soñó más allá de sus hogares, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
y que el oro buscó tras de los mares. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Él señala la gloria tras la muerte. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Quiere ser fundador, y dice: Creo; &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Dios y adelante el ánima española... &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Y es tan bueno y mejor que fue Loyola: &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
sabe a Jesús y escupe al fariseo.&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;column&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavFrame&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavHead&amp;quot; style=&amp;quot;background-color: #2471A3;&amp;quot;&amp;gt;'''A un naranjo y limonero'''&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavContent&amp;quot; style=&amp;quot;display: none; text-align:center;&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
Naranjo en maceta, ¡qué triste es tu suerte! &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Medrosas tiritan tus hojas menguadas. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Naranjo en la corte, ¡qué pena da verte con &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
tus naranjitas secas y arrugadas!. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Pobre limonero de fruto amarillo cual &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
pomo pulido de pálida cera, ¡qué pena &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
mirarte, mísero arbolillo criado en &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
mezquino tonel de madera! De los claros &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
bosques de la Andalucía, ¿quién os trajo a &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
esta castellana tierra que barren los vientos &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
de la adusta sierra, hijos de los campos de &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
la tierra mía? ¡Gloria de los huertos, árbol &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
limonero, que enciendes los frutos de &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
pálido oro, y alumbras del negro cipresal &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
austero &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
las quietas plegarias erguidas en coro; y &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
fresco naranjo del patio querido, del campo &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
risueño y el huerto soñado, siempre en mi &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
recuerdo maduro o florido &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
de frondas y aromas y frutos cargado!&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;column&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavFrame&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavHead&amp;quot; style=&amp;quot;background-color: #2471A3;&amp;quot;&amp;gt;'''A orillas del Duero'''&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;div class=&amp;quot;NavContent&amp;quot; style=&amp;quot;display: none; text-align:center;&amp;quot;&amp;gt;&lt;br /&gt;
Mediaba el mes de julio. Era un hermoso día. Yo, solo, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
por las quiebras del pedregal subía, buscando los recodos &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
de sombra, lentamente. A trechos me paraba para enjugar &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
mi frente y dar algún respiro al pecho jadeante; o bien, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
ahincando el paso, el cuerpo hacia adelante y hacia la &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
mano diestra vencido y apoyado en un bastón, a guisa de &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
pastoril cayado, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
trepaba por los cerros que habitan las rapaces aves de &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
altura, hollando las hierbas montaraces de fuerte olor &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
?romero, tomillo, salvia, espliego?. Sobre los agrios &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
campos caía un sol de fuego. Un buitre de anchas alas &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
con majestuoso vuelo cruzaba solitario el puro azul del &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
cielo. Yo divisaba, lejos, un monte alto y agudo, y una &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
redonda loma cual recamado escudo, y cárdenos alcores &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
sobre la parda tierra &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
?harapos esparcidos de un viejo arnés de guerra?, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
las serrezuelas calvas por donde tuerce el Duero para &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
formar la corva ballesta de un arquero en torno a Soria. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
?Soria es una barbacana, hacia Aragón, que tiene la torre &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
castellana?. Veía el horizonte cerrado por colinas oscuras, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
coronadas de robles y de encinas; desnudos peñascales, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
algún humilde prado donde el merino pace y el toro, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
arrodillado sobre la hierba, rumia; las márgenes de río &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
lucir sus verdes álamos al claro sol de estío, y, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
silenciosamente, lejanos pasajeros, ¡tan diminutos! &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
?carros, jinetes y arrieros?, cruzar el largo puente, y bajo &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
las arcadas de piedra ensombrecerse las aguas plateadas &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
del Duero. El Duero cruza el corazón de roble de Iberia y &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
de Castilla.&amp;lt;br /&amp;gt;&amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
¡Oh, tierra triste y noble, la de los altos llanos y yermos &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
y roquedas, de campos sin arados, regatos ni arboledas; &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
decrépitas ciudades, caminos sin mesones, y atónitos &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
palurdos sin danzas ni canciones que aún van, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
abandonando el mortecino hogar, como tus largos ríos, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Castilla, hacia la mar! Castilla miserable, ayer &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
dominadora, envuelta en sus andrajos desprecia cuanto &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
ignora. ¿Espera, duerme o sueña? ¿La sangre derramada &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
recuerda, cuando tuvo la fiebre de la espada? Todo se &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
mueve, fluye, discurre, corre o gira; cambian la mar y el &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
monte y el ojo que los mira. ¿Pasó? Sobre sus campos &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
aún el fantasma yerta de un pueblo que ponía a Dios &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
sobre la guerra. La madre en otro tiempo fecunda en &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
capitanes, madrastra es hoy apenas de humildes &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
ganapanes. Castilla no es aquella tan generosa un día, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
cuando Mío Cid Rodrigo el de Vivar volvía, ufano de su &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
nueva fortuna, y su opulencia, a regalar a Alfonso los &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
huertos de Valencia; o que, tras la aventura que acreditó &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
sus bríos, pedía la conquista de los inmensos ríos &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
indianos a la corte, la madre de soldados, guerreros y &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
adalides que han de tornar, cargados de plata y oro, a &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
España, en regios galeones, para la presa cuervos, para &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
la lid leones. &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
Filósofos nutridos de sopa de convento contemplan &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
impasibles el amplio firmamento; y si les llega en &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
sueños, como un rumor distante, clamor de mercaderes &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
de muelles de Levante, no acudirán siquiera a preguntar &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
¿qué pasa? Y ya la guerra ha abierto las puertas de su &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
casa. Castilla miserable, ayer dominadora, &amp;lt;br /&amp;gt;&lt;br /&gt;
envuelta en sus harapos desprecia cuanto ignora.&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;br /&gt;
&lt;br /&gt;
&amp;lt;/div&amp;gt;&lt;/div&gt;</summary>
		<author><name>David</name></author>
		
	</entry>
</feed>